|
TEXT EN CATALÀ |
Algú
ha pensat en algun moment que la vertadera lluita d'un poble,
qualsevol que sigui aquest està basada principalment en la qualitat
de les capacitats bàsiques de qualsevol ésser humà?
Al
fi i a la cap, tothom desitja en primer lloc tenir les seves
necessitats bàsiques cobertes i va ser en el moment en que això no
es va veure complert quan es va començar la lluita per assolir
aquestes. Primerament va ser tot més difós i fins i tot es podria
qualificar de pocatraça, és clar que parlo de fa molt de temps,
gairebé del començament dels temps.
Els
pobles han pogut ser esclaus, serfs, assalariats, per part del poder
establert en cada època però sempre ha existit l'esperit de
mantenir per poc que sigui, l'esperança de la llibertat – i no
només la un poble sencer, sinó la de l'individu.
Des
de el moment en que això no ha estat possible, la rebel·lió de
l'ésser humà va començar a fer-se visible, i dic visible perquè
encara que no es veiés, estava aquí, latent, i no va ser fins el
moment en que els individus dels pobles es van adonar que tots units
podrien aconseguir no perdre aquests drets naturals quan van tenir
consciència del benefici de l'associació, però, perquè sempre
tenim peròs, a totes les reunions tenim un Judes que ens pot vendre,
però aquests, avui, els hi deixarem córrer.
Allò
del que m'agradaria reflexionar és sobre la resposta social que com
poble estem donant a la greu situació que ens envolta. Realment,
som conscients? He de dir que aquesta reflexió es totalment
personal (de Lamari cap a dins) i que no m'agradaria que ningú la
prengués com a cap tipus de manifest polític, sinó com allò que
és, una reflexió íntima i personal.
Aquest
mateix matí, mentre que feia el primer cafè del matí, mirava les
notícies sobre l'assassinat d'un soldat britànic a la capital del
Regne Unit. Això em va donar que pensar tot això que ara em fa
rondinar. Escoltava les declaracions d'un dels agressors. Sembla ser
que novament tenim una mort en nom de Deu. És clar, a algú hem de
culpabilitzar. Què de quina cosa? Doncs, de l'avarícia dels homes
davant el poder.
De
vegades no és tan gran, tan extrema i això no és només per tot
allò en joc des de el punt de vista del domini, sinó de tot allò
que des de l'altra banda està en possibilitat de perdre's.
Deu
ser per això que a llarg dels temps, tots aquells que han estat en
la posició de mandataris, han intentat manipular als pobles
sotmesos, començant si es possible per manipular la seva sapiència,
manejant sobretot la història al seu antull. Algú coneix algú més
fàcil de manejar que un nen petit?
Doncs
ara us podeu fer una idea de la nostra vàlua sense cultura -al marge
de l'establerta, lliure de malversació, és clar, sinó estem a les
mateixes...
La
manca de cultura i educació en general és una de les principals
armes de destrucció en contra dels pobles, sens dubte. I amb
aquesta mancança, la manipulació en pro del poder és evident. ÉS
EVIDENT.
Des
de la nostra posició d'idilicoterritorial tan arrelada, som
incapaços de diferenciar aquests petits matisos que fan que la
nostra existència sigui només això, o realment, una vida plena.
I
de tot lo altre, si no hi ha res de nou, parlem demà.
ARMAS
DEL PODER
|
TEXTO EN CASTELLANO |
¿A
alguno de ustedes se le ha pasado por la cabeza en algún momento que
la verdadera lucha de un pueblo está basada principalmente en la
calidad de las capacidades básicas de cualquier ser humano?
Al
fin y al cabo, todo el mundo desea, primero de todo, tener sus
necesidades básicas cubiertas y en el momento en que éstas no se
vieron cumplidas es justo cuando empezó la lucha.
Primeramente
fue todo difuso e incluso podríamos calificarlo de torpe, y es que
estoy hablando de hace muchísimo tiempo, casi, del principio de los
tiempos.
Los
pueblos han podido ser esclavos, siervos o asalariados por parte del
poder establecido en cada época pero siempre ha existido el espíritu
por lo menos, de mantener la esperanza de la libertad, y no solamente
me refiero a la de un pueblo sino a la del individuo.
Desde
el momento que esto no ha sido posible, la rebelión del ser humano
comenzó a ser visible, y digo visible porque, aun cuando no se
viese, estaba ahí, latente, y justo entonces fue cuando los
individuos de los pueblos se dieron cuenta que todos unidos podrían
conseguir no perder estos derechos naturales que en el momento que se
perdieron, es cuando se tuvo conciencia del beneficio de la
asociación pero, porque siempre tenemos peros, en todas las
reuniones tenemos algún Judas que puede vendernos, pero de éstos,
hoy, no hablaremos.
De
lo que me gustaría reflexionar es sobre la respuesta social que como
pueblo estamos dando a la grave situación que nos rodea. Realmente,
¿somos conscientes? Tengo que decir que esta reflexión es
totalmente personal (de Lamari para adentro) y que no me gustaría
que nadie la tomase como un manifiesto político, sino como lo que
es, una reflexión íntima y personal.
Esta
misma mañana, mientras tomaba una café, veía las notícias sobre
un asesinato de un soldado británico en la capital del Reino Unido.
Eso es lo que justamente me ha puesto a pensar en todo ésto.
Escuchaba las declaraciones de uno de los agresores. Parece que
nuevamente tenemos un muerto en nombre de Dios. Claro, a alguien
tenemos que echarle la culpa. ¿Qué de que? Pues de la avaricia de
los hombres ante el poder.
A
veces no es tan grande, tan extrema, y eso no es solo por todo lo que
hay en juego desde el punto de vista del poder, sino de todo aquello
que desde el otro lado, está en posibilidad de perderse.
Debe
ser por eso que a lo largo de los tiempos, todos aquellos que están
en posición de mandar, han intentado manipular a los pueblos
sometido, empezando si es posible, por la manipulación de su
sapiencia, manejando sobretodo, la historia a su antojo. ¿Alguien
conoce a alguien más fácil de manejar que a un niño pequeño?
Pues
ese es nuestro valor sin cultura -al margen de la establecida, libre
de malversación, por supuesto, sino estaríamos en las misma...
La
falta de cultura y de educación en general, es una de las
principales armas de destrucción en contra de los pueblos, sin duda.
Con esta falta, la manipulación a favor del poder es evidente. ES
EVIDENTE.
Desde
nuestra posición idilicoterritorial tan arraigada, somos incapaces
de diferenciar estos pequeños matices que hacen que nuestra
existencia, sea solamente eso o realmente, una vida plena.
Y
de todo lo demás, si no hay nada nuevo, mañana hablaremos.